“Sembla que als meus pares només els importen les #@!&!* notes!”

Les notes, els estudis, són molt importants per als pares.

Perquè són el barem de si les coses van bé i de la futura felicitat dels fills, ja que s’identifiquen uns resultats escolars bons amb un desenvolupament professional i econòmic millor. Per això, perquè estimen els seus fills i volen el millor per a ells, centren les converses en els resultats acadèmics (especialment quan les coses no van bé). I ells es tanquen i es tornen menys comunicatius.

Els fills adolescents estan descobrint una vida nova. Menys infantil, més adulta. Els primers amors, la responsabilitat envers el medi ambient, les discussions polítiques… Estan en efervescència i es deceben molt quan els sembla que els pares només es preocupen per les seves notes.

La “Teoria de l’Iceberg”

La solució si es vol tenir influència sobre els fills es basa en la “Teoria de l’Iceberg”.

Tots sabem com d’un iceberg normalment només n’és visible una desena part, la que surt de l’aigua. I que a sota hi ha moltíssim d’amagat, invisible a l’ull… com a la vida dels fills. El comportament observable (les notes, les faltes de respecte, alguna mancança de responsabilitat…) és aquesta desena part de tot el que passa a la seva vida. I si s’intenta modificar el seu comportament només a través d’aquesta part tan minsa, costarà moltíssim.

Quina seria l’alternativa que podria funcionar millor per a impactar la vida dels fills? Centrar-se en la part oculta. El seu dia a dia, com se senten, com els van les coses… amb curiositat i amor. Sense judici. Que se sentin acompanyats i escoltats. Que notin que els respectem com a persones.

I  a partir d’aquí tindrem més influència sobre la resta de temes, i és més probable que ens escoltin i ens expliquin què els passa. Perquè si la relació amb els fills es basa en un 90% en la persona, serà molt més fàcil poder parlar del 10% “menys agradable”.