El jovent nascut a finals del segle passat està sent tot un repte per als seus docents, i ara comença a arribar al mercat laboral. Com és l’anomenada Generació Y? Quin tipus de lideratge requereix?

Dos factors marquen, de manera especial, el seu comportament: La tecnologia i la sobreprotecció familiar.

La tecnologia ha revolucionat la seva comunicació. Per norma, se senten més còmodes amb el text que amb la comunicació oral. Tenen un tracte molt directe i amb tendència a la informalitat: parlen amb els seus caps com a col•legues, sovint estan a xarxes socials en hores de feina, i tendeixen a vestir com els fundadors de start-ups tecnològiques que admiren. Però també miren correus de feina el cap de setmana i a la motxilla s’hi enduen més deures dels que tocaria, de manera que la frontera treball/lleure es confon. Cal doncs que els seus líders se centrin sobretot en els resultats, oblidant el (caòtic) procés seguit.

La tecnologia també ha portat la gamificació: tot ha de tenir una part lúdica, inclosa la feina. Tot un repte per a algunes empreses!

Quin és el preu de l’avanç tecnològic? Primer, els seriosos problemes d’atenció. Ser “multitasca” dificulta les anàlisis profundes, però permet portar varis projectes simultanis. Segon, la manca d’higiene del son i el sedentarisme: factors que alimenten el risc de cremar-se ràpidament a la feina en el futur.

La crisi ha portat males expectatives laborals a aquesta generació tecnològica i sobreprotegida, la qual necessita líders més empàtics i coherents que mai per estar motivada i sentir-se respectada en la seva manera de fer/ser.

(Aquest post es va penjar originàriament al blog de l’Escola de Lideratge de Catalunya)