Potser ets una persona que tot ho veu de color de rosa, que sempre estàs contenta amb el que tens i que valores molt tot el que hi ha de bo a la teva vida. Llavors, aquest post d’avui no l’aprofitaràs.

Ara bé, si t’has sentit a tu mateix últimament dient coses com “no hi ha dret”, “total, no servirà de res”, “tot això és culpa de…”, … crec que t’interessarà el que ve a continuació.

Deixa’m començar dient una obvietat però que mai no està de més recordar-la: La queixa, per ella mateixa, no sol servir de res.

Un exemple: Estàs content amb el teu metge de tota la vida perquè et tracta bé, encerta els diagnòstics… Però darrerament el metge et fa esperar molta estona; ni t’avisa que hi ha retard, no saps quan sortiràs… Aguantes amb paciència nerviosa, i quan arribes a casa, expliques a tots com t’has sentit de maltractat. Però el metge és bo, i no vols deixar d’anar-hi; o sigui que et tocarà aguantar. Et sona?
Doncs bé: de què servirà aquesta queixa que expliques al teu entorn? El metge canviarà d’actitud a partir del que dius? No, oi? Què podríem fer per empènyer a que el metge canviï l’actitud i sentir-nos així més tractats?

– Preguntar-li si va tard quan arribem.
– Reclamar-li que sisplau avisin si van tard amb un whatsapp per evitar esperes.
– Comentar que darrerament et fa esperar, i que agrairies que t’avisessin…

Enfadar-se és humà, però cal saber canalitzar l’enfado per millorar les coses.

Si al setembre al tornar a la feina em queixo de forma habitual, la veritat és que alguna cosa no funciona. O em moc per canviar-ho, o seré infeliç. Això no té per què significar que deixi la feina, però potser sí vol dir començar a fer-la de manera que m’ompli més.

En resum, si ens n’adonem de que ens queixem sovint del què ens passa, mirem endavant i lluitem per canviar les coses: mai és bo viure en la queixa o en la resignació. Això només ens convertiria en persones tòxiques, persones negatives que desperten en el seu entorn llàstima o rebuig.

I aquest canvi és una mostra clara de lideratge personal davant les circumstàncies.

 

(Publicat originalment al blog de l’Escola de Lideratge Social de Catalunya; foto: Tania Fernández 2K – IES Infanta Isabel d’Aragó)